Notícies
Aquí trobareu les notícies relacionades amb les activitats d'ASPACE.
Els Trastorns del Neurodesenvolupament (TND) són un conjunt ampli i heterogeni de condicions d'origen multifactorial, d'inici primerenc, que sorgeixen d'una alteració en la construcció dels circuits cerebrals en l'època de major desenvolupament del cervell, durant els primers anys de vida. Aquests determinen el dèficit del funcionament personal, social, acadèmic o ocupacional.
Els TND comparteixen les següents característiques:
• El seu origen és multifactorial i resultant de la interacció recíproca i complexa de factors genètics i ambientals.
• S'inicien en l’etapa primerenca de la vida.
• Produeixen dificultats significatives en algunes àrees del desenvolupament generant adversitats en diversos àmbits del dia de l’infant.
• Presenten prevalença en el sexe masculí.
• Existeix una elevada invidència de co-morbiditats entre més TND.
• Tenen un curs variable, però en la majoria de casos, crònic, amb un impacte que sol durar fins a l'edat adulta.
D'acord amb la classificació de major ús en l'actualitat, Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM-5), componen aquest grup:
• Discapacitat intel·lectual (DIGUES); retard global del desenvolupament (RDSM) o retard psicomotor (RPM);
• Trastorns de la comunicació: trastorns del llenguatge (TL), trastorns de la parla, Trastorn de comunicació social (TCS), difluència d'inici en la infantesa;
• Trastorn de l'Espectre Autista (TEA);
• Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH)
• Trastorns del Desenvolupament Motor: Trastorn del Desenvolupament de la Coordinació (TDC), Trastorn de Moviments Estereotípics, Trastorn de Tourette (TT), Trastorn de tics crònics (TTC), Trastorn de Tics Transitori;
• Trastorns específics de l'Aprenentatge (TAp)
• Paràlisi Cerebral (PC)
En l'última dècada han sorgit enfocaments que proposen substituir la nosologia en ús per nous models, com els dimensionals i transdiagnòstics.
El transdiagnòstic suposa una nova manera d'entendre i de tractar els trastorns mentals. En lloc de centrar-se en l'específic i diferencial de cadascun d'ells, la seva atenció es localitza en el que tenen en comú i en els processos psicològics que subjauen a molts d'ells, amb l'objectiu d'avançar en la recerca dels TND.
Els nous enfocaments proposen que el neurodesenvolupament pugui entendre's millor en termes de múltiples dimensions contínues, relacionades amb la cognició, el comportament o la neurobiologia, amb nivells graduats que van des del funcionament típic fins a l'atípic.
Sota aquesta visió integral i innovadora, des de la Fundació Aspace Catalunya apostem per una mirada centrada en tots els aspectes de l’infant des d'un enfocament bio-psicosocial, i alhora basada en la recerca i en l'evidència neurocientífica.
Seguir llegint >>
El sistema propioceptiu és una peça clau que guia les accions quotidianes. Aquest conjunt és el responsable de proporcionar informació crucial sobre la posició i el moviment del cos, per tant, esdevé el mestre invisible de la consciència corporal de l’ésser humà.
Cal destacar, que aquest sistema és l'artífex que permet: planificar, posicionar, organitzar, coordinar i adaptar el cos a les exigències de les activitats diàries. En altres paraules, és l’encarregat de què corporalment tot funcioni quan s’afronten tasques específiques.
Les activitats que estimulen aquest sistema són les que presenten reptes físics, on cal aplicar força o resistència, així com exercicis d'estirament i equilibri que provoquen un reajustament postural. En aquest sentit, l'aparell musculoesquelètic emergeix com l'escenari principal on es desenvolupen aquestes actuacions, amb els receptors que ofereixen la informació vital a través de les articulacions.
La integració efectiva del sistema propioceptiu no només és clau per a l'èxit en l'execució de tasques físiques, sinó que també presenta beneficis en l’àmbit d'autoregulació. La millora de l'atenció i la concentració són dos dels molts avantatges que es desencadenen quan aquest sistema opera harmoniosament.
En resum, el sistema propioceptiu és com el guia intern del nostre cos, assegurant-se que estigui preparat i coordinat per afrontar les demandes de la vida diària. Avançar en la comprensió i la consciència d'aquest sistema podria obrir portes a un benestar físic i mental més gran.
Seguir llegint >>
En un món on la ciència i la comprensió del cos humà avancen constantment, podem dir que els éssers humans disposen d’un vuitè sentit, l'introspectiu. Sovint oblidat o mal interpretat, aquest sistema és la clau per connectar amb les emocions i sensacions internes.
Els vuit sentits són més que els tradicionals: visual, auditiu, olfactiu, gustatiu i tàctil. A més, es tenen els sistemes propioceptiu, vestibular i introspectiu.
La introspecció és el sistema que permet explorar les sensacions internes com la son, la gana, la set, la temperatura corporal i fins i tot els moviments involuntaris com els esfínters. Cal destacar que juga un paper crucial en la resposta emocional del nostre cos. És responsable de fer bategar més ràpid el cor en moments d'emoció intensa, accelerar la respiració o induir la sudoració. A través d'aquest sistema, el cos respon de manera automàtica als estímuls emocionals, oferint una finestra directa a les nostres reaccions internes.
Entendre i integrar eficaçment el sistema introspectiu és crucial per millorar l'autoconeixement i l'autoregulació emocional. Tanmateix, aquest brinda l'oportunitat de comprendre i gestionar les emocions de manera més efectiva. La seva influència pot ser la clau per a una vida emocionalment equilibrada.
Els experts destaquen la importància de cultivar una bona integració de la introspecció per fomentar la salut mental i emocional. Pràctiques com la meditació, la consciència corporal i altres tècniques centrades en connectar amb les sensacions internes poden ser instruments poderosos per aconseguir aquesta harmonia.
La introspecció fa que s'entri en una nova dimensió de comprensió de nosaltres mateixos. Aquest sistema recorda que la pròpia experiència no es limiti únicament al món exterior, sinó també en el complex univers intern del cos i les emocions. La seva exploració promet no només aprofundir en l'autoconsciència, sinó també millorar la capacitat per navegar pel laberint emocional de la vida quotidiana.
Seguir llegint >>
L'aprenentatge de l'escriptura ha generat un nou focus d'atenció en la comunitat terapèutica: la Grafomotricitat. Aquesta disciplina segueix un procés que necessita la correcta integració de diferents components: sensorials, ergonòmics, neuromusculars, visos-perceptius i espacials, coordinació òcul-manual, com també cognitius i psicosocials.
La Fundació Aspace Catalunya fa servir la grafomotricitat com a una de les moltes tècniques per abordar el desenvolupament de l’aprenentatge escrit.
Els professionals de la teràpia ocupacional són clau en l'abordatge d'aquesta qüestió, ja que adopten una gamma d'enfocaments per aconseguir una evolució satisfactòria. La importància de la postura corporal adequada, la coordinació òcul-manual, així com la percepció visual, són aspectes prioritaris en aquesta pràctica terapèutica.
Entre els punts crucials en l'avaluació i abordatge d'aquesta problemàtica es destaquen:
Postura òptima: Ajustament correcte dels braços, mans, cap i ulls durant l'activitat d'escriptura.
Força i resistència: Avaluar i treballar la força i resistència dels membres superiors per a millorar la capacitat d'escriure de manera sostenible.
Habilitats motores fines: Fomentar les habilitats motores fines necessàries per a la formació de lletres i formes precises.
Percepció visual: Identificar i tractar problemes de percepció visual que podrien influir en la capacitat d'organitzar lletres i formes.
Dificultats en la modulació: Abordar els problemes en la modulació i discriminació sensorial que poden interferir en l'aprenentatge de l'escriptura.
Nivell d'alerta: Considerar i ajustar l'entorn per millorar el nivell d'alerta necessari per a l'activitat d'escriptura.
El treball en la Grafomotricitat inclou diverses estratègies i recomanacions per als professionals i pares interessats a millorar aquestes habilitats:
Exercicis de motricitat gruixuda: Activitats que millorin la coordinació i moviment del cos.
Treball en plans verticals: Fomentar l'escriptura en superfícies verticals per millorar la postura i la coordinació.
Exercicis específics de pinça: Activitats que potenciïn la precisió i força de la pinça per a una escriptura més precisa.
Treball amb traços bàsics: Practicar amb línies, cercles i altres formes per millorar la coordinació i destresa en la formació de lletres.
Enfocament en la coordinació òcul-manual: Activitats que millorin la sincronització entre la visió i la coordinació de les mans.
Seguir llegint >>